Transport multimodal i autopista ferroviària

14 Caldria destacar que la crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha provocat un canvi en la imatge del sector, que ha gaudit d’una gran visibilitat com a activitat es- sencial per a la societat i l’economia, i ha demostrat el seu nivell de resiliència davant de catàstrofes com la viscuda. A més, la pandèmia també ha implicat un canvi en els hàbits de les persones i les empreses, ja que el confinament ha provocat un augment importantíssim de la compra en línia. De la mateixa manera, moltes empreses s’han vist obligades a desenvolupar una estratègia de promoció i venda electrònica per adap- tar-se a la situació. Així, la pandèmia ha provocat canvis en els processos logístics i es preveu que el distanciament social farà augmentar l’automatització i la robotització. L’emergència sanitària ha accelerat la consolidació d’aquest procés. També es preveu una certa re-localització de la producció com a fenomen global, per tal d’aconseguir una menor dependència de la producció en tercers països. Això tindria un impacte en el comerç exterior i, fins i tot, revertiria la seva tendència de creixement dels darrers anys (fora UE), provocant un augment del Short Sea Shipping en detriment del Deep Shipping , i moderant la construcció de grans vaixells porta-contenidors. En resum, a banda de les conseqüències negatives derivades, la COVID-19 tindrà alguns impactes positius en el sector de T&L, com la consolidació del comerç electrònic, una generalit- zació més ràpida de la transformació digital o un reforç de la imatge del sector com a activitat essencial i fiable. Pel que fa al repartiment modal del transport de mercaderies, el ferrocarril se situa en xifres molt baixes (2,4 %) i només ha crescut de manera imperceptible durant els darrers anys, així com l’aeri és pràcticament anecdòtic (menys del 0,1 %). Avui, només una quarta part del transport és multimodal. D’aquest, el més habitual és la combina- ció marítima amb la carretera (65 %) seguit de la canonada (22 %), relegant a xifres molt més baixes les combinacions ferrocarril-marítim (6 %) i ferrocarril-carretera (7 %). A Catalunya, el transport multimodal actualment presenta una quota molt baixa (només 25,3 %) en comparació amb altres països europeus, la qual cosa ens presenta l’oportunitat d’augmentar la xifra significativament. Vull destacar en aquest àmbit la feina que fa el Clúster IN-MOVE, clúster de la mobilitat i la logística intermodal, parti- cipant en grups de treball europeus que busquen la millora de la logística multimodal entre diferents territoris. El transport multimodal de mercaderies fa referència a les operacions que com- binen diferents modalitats de càrrega (terrestre/aèria/marítima) dins de la mateixa cadena logística, encaixant la complementarietat de tots els mitjans de transport im- plicats amb la coordinació entre carregadors, transportistes i operadors. En aquestes operacions, la càrrega sempre serà transportada en la mateixa unitat (per exemple, contenidors). Un transport multimodal ben dissenyat i eficient presenta les següents avantatges: en primer lloc, combina les modalitats més eficients de cada mitjà; a con- tinuació, minimitza els temps morts i la necessitat d’emmagatzematge en llargues distàncies; també redueix els control i les inspeccions gràcies al segellament de les càrregues; i, finalment, descongestiona les carreteres, millorant la seguretat viària i afavorint l’estalvi energètic.