Transport multimodal i autopista ferroviària

16 La Unió Europea, seguint criteris d’integració territorial, cohesió social i econòmica, ha definit una xarxa que inclou tots els mitjans de transport (línies i terminals ferro- viàries, carreteres, ports, aeroports) i que interconnecta tot el territori de la Unió, l’ano- menada TEN-T (Trans-European Transport Network). Aquesta xarxa es vertebra en dos nivells: la xarxa principal (que s’ha de completar per al 2030), estructurada en base a nou corredors bàsics (Bàltic-Adriàtic, Mar Bàltic- Mar del Nord, Mediterrani, Orient East Med, Escandinau-Mediterrani, Rin-Alpí, Atlàntic, Mar del Nord-Mediterrani i Rin-Danu- bi); i la xarxa integral, que cobreix totes les regions europees (projectada per al 2050). El Corredor Mediterrani (d’Algeciras-Barcelona fins a la frontera ucraïnesa) és un eix inter- modal que combina el principal eix viari de gran capacitat de Catalunya, l’AP7, amb una do- ble via ferroviària d’alta velocitat que discorre des de la frontera francesa fins a Algeciras, en- llaçant ciutats tan importants com Girona, Barcelona, Tarragona, València, Alacant, Murcia i Málaga, i connectant-les amb els principals ports del Mediterrani i amb la resta d’Europa. Per la seva banda, les Autopistes del Mar ( Motorway of the Sea , MoS) són el pilar marítim del TEN-T, que consta de rutes de mar curtes, ports, infraestructures marítimes associades, equipaments i tràmits administratius rellevants. Les MoS contribueixen a assolir un Espai Europeu de Transport Marítim sense barreres i connectat als corredors centrals de la xarxa, integrant els enllaços marítims amb l’interior, per oferir alternati- ves més eficients, viables i sostenibles al transport únic per carretera. La xarxa Llobregat-Anoia d’FGC és un exemple d’explotació logística en via estreta. Foto autor (2020).