Transport multimodal i autopista ferroviària

19 comparació amb la resta de l’Estat espanyol i de la UE (una densitat de xarxa superior en 1,5 i 1,2 més vegades respecte a Espanya i Alemanya, respectivament). Tanma- teix, l’any 2018 van passar de mitjana per la Jonquera més d’11.000 vehicles pesants diàriament. El 36 % d’aquest trànsit és de pas, de manera que diàriament creuen Catalunya uns 4.200 vehicles. Les condicions de congestió fan urgent finalitzar pro- jectes viaris que presenten demora en la seva implementació (connexió AP-7/A-2 al Papiol, nous accessos viaris al Port de Barcelona...). Com es podria esperar, França és el principal origen/destí del transport de mercaderies per carretera que va a Europa, seguit d’Itàlia. Per la seva banda, la xarxa ferroviària de mercaderies a Catalunya disposa de tres amples de via: mètric, internacional (UIC) i ibèric. Els principals corredors ferroviaris de mercaderies circulen en paral·lel a les tradicionals vies de comunicació viària: l’Eix Mediterrani, que connecta amb València pel sud i amb França i Europa pel nord, i el Corredor de l’Ebre, que connecta amb l’interior de la península, en direcció a Zarago- za. A hores d’ara, només des de Barcelona (des de la terminal del Port i Can Tunis) és possible desenvolupar serveis de mercaderies en ample UIC cap a Europa. Tanmateix, aquest fet ha permès incrementar de manera global el trànsit internacional ferroviari. Així, resulta prioritari, entre d’altres, fer arribar els trens en ample UIC fins a Tarra- gona i València. A més a més, moltes actuacions previstes a mitjà i llarg termini per completar el Corredor Mediterrani no tenen encara un calendari definit i, per tant, existeix el risc que es demori la seva implantació. El tràfic de mercaderies internacional per ferrocarril es concentra a Alemanya i Bèl- gica, encara que ha anant disminuint des de 2015 tot i el bon comportament macro- econòmic general. Segons el tipus de tràfic, les quotes més grans se situen als tràfics internacionals (competitivitat per distància) i amb la resta de l’Estat espanyol (com- petitivitat per volum, sobretot tràfics portuaris). Quant al tipus de mercaderies, ha augmentant considerablement i de manera progressiva la quantitat de contenidors marítims (del 10 al 24 %) transportats per ferrocarril, i s’espera major creixement quan es completi el Corredor Mediterrani i els ports del Mediterrani es puguin comunicar amb el centre d’Europa. Respecte a l’operador ferroviari, gran part de la mercaderia transportada des de o cap a Catalunya la realitza Renfe. Tanmateix, els operadors pri- vats estan guanyant pes i ja representen el 32,5 % (2019) que, previsiblement, creixerà amb la finalització del Corredor Mediterrani i vinculats als tràfics portuaris. Amb relació al transport multimodal, Catalunya disposa de sis terminals intermo- dals amb capacitat per a la transferència de càrrega contenitzada entre carretera i ferrocarril: Barcelona Can Tunis, Barcelona Morrot, Constantí, Tarragona Mercaderies, Granollers Mercaderies i Pla de Vilanoveta. A més, Catalunya disposa d’una àmplia xarxa d’apartadors o ramals industrials privats (àmpliament descrits al llibre “Termi- nals ferroviàries i multimodals. Els ramals industrials i el transport de mercaderies a Catalunya”) interconnectats amb els principals pols de producció i consum del territo- ri. Tanmateix, la majoria d’aquestes instal·lacions requereixen de modernització per resultar més eficients i útils per als tràfics actuals.