Transport multimodal i autopista ferroviària

24 lupament de sòl, infraestructures i serveis específicament adaptats per a l’activitat de T&L serveix de catalitzador per al desenvolupament, consolidació i modernització del teixits empresarial, local, estatal i internacional. Aquesta oferta de serveis a vehicles, empreses i persones ha de pensar-se per maximitzar les sinèrgies i el valor afegit de les activitats econòmiques implementades a les àrees d’activitats logístiques. A hores d’ara, la determinació del model de desenvolupament i explotació òptim d’infraestructures i sòl per a activitats del transport i logística gira, en línies generals, al voltant de tres conceptes fonamentals: - Solidesa del pla de negoci: com més sòlid i clar sigui, més possibilitats hi haurà d’atreure la iniciativa privada per què es faci càrrec de les inversions. - Possibilitats de desenvolupament fàcil i ràpid: com menys obstacles o incerteses plantegin els tràmits burocràtics, menys necessària serà la intervenció directa de l’Administració pública. - Impacte socioeconòmic: commés impacte socioeconòmic generi més raons hi haurà perquè la iniciativa pública vetlli per la maximització d’aquest impacte. Així, la iniciativa privada, més present històricament en els projectes de transport, mostra una forta irrupció en l’última dècada en el desenvolupament i l’explotació del sòl logístic. Malgrat això, la iniciativa pública continua jugant-hi un paper fonamental a l’hora de facilitar el desenvolupament de la infraestructura. A Catalunya (i la seva àrea d’influència) hi ha experiència contrastada en els diferents models de desenvolu- pament i gestió d’infraestructures, sòl i serveis de transport i logística de mercaderies. Això ha de servir d’esperó per seguir apostant per models de col·laboració publicopri- vada (PPP), triant bé el model que permet als agents públics i privats involucrar-se en la faceta del negoci on aporten més valor. En el període 1990-2010 diverses comunitats autònomes de l’Estat espanyol van desenvolupar models de planificació territorial “in- tegral i racional” del sector del transport i la logística. Aquests exemples serveixen de referent vàlid per al model català i permeten identificar iniciatives de gran rellevància, com l’establiment d’una agència territorial de T&L o l’adaptació de la Llei del sòl a la singularitat dels nodes terrestres de T&L estratègics per al territori. Les noves tecnologies ofereixen un ventall de possibilitats molt ampli al sector de la logística per tal de millorar la productivitat i seguretat. Molts projectes encara es troben en fase de desenvolupament, d’altres, com l’aplicació de les dades massives per a la gestió de flotes i rutes (distància recorreguda, cost quilomètric, tipus de mercade- ries, horaris de càrrega i de descàrrega, etc.), ja són aplicats per moltes empreses. En el transport de mercaderies, les dades que es poden analitzar són nombroses, variades i molt útils. Per exemple, l’accés a informació sobre l’estat en temps real de la xarxa de transport permet a les empreses prendre decisions per millorar la productivitat, aconseguir una conducció més eficient i una millor gestió de rutes i vehicles, que a la vegada redundarà en una reducció de la petjada ambiental.