Transport multimodal i autopista ferroviària

29 només és un dels pilars que permet una evolució més ràpida i sòlida cap a un reparti- ment modal més sostenible, sinó que també és un pilar bàsic per posar en valor gran part de les infraestructures i sòls destinats al transport i logística del territori català, més o menys llunyanes dels ports comercials, però molt beneficiades per l’evolució de l’exportació i importació a través seu. El Corredor Mediterrani també és clau per reforçar la competitivitat de Catalunya i del seu teixit productiu, motiu pel qual és urgent completar-lo i connectar-los amb els ports i terminals. La quota ferroviària és molt reduïda, però l’arribada de l’ample europeu fins a Barcelona ha permès incrementar-la de manera global respecte als trà- fics internacionals. Així, resulta urgent finalitzar el perllongament de l’ample UIC cap a Tarragona i València, així com fomentar els projectes d’autopista ferroviària, que representen la millor alternativa per augmentar l’atractiu de la intermodalitat carrete- ra-ferrocarril. Ara bé, amb quina tecnologia o en quins punts de connexió? Des de les institucions i els agents implicats dels sector de T&L ens pertoca realitzar una profunda tasca de reflexió i planificació per tal de prendre el millor camí per tal de potenciar la participació del ferrocarril al transport terrestre. Finalment, també caldria reflexionar sobre quina política d’atracció s’hauria de plantejar, més enllà de la restrictiva, perquè les empreses de transport per carretera apostin de manera generalitzada per la inter- modalitat, és a dir, quin sistema d’incentius a la intermodalitat s’hauria de plantejar Catalunya i com l’hauríem d’aplicar. En definitiva, hem de trobar la manera d’adequar el desplegament de l’oferta intermodal per buscar la viabilitat a curt termini sense perdre de vista els objectius a mitjà termini.