Transport multimodal i autopista ferroviària

36 ser el motor de la petita i mitjana indústria de nombroses regions europees que, gràcies a elles, no van quedar endarrerides social i econòmicament i van poder ex- plotar tot el seu potencial. Encara que el concepte no es va desenvolupar fins a moltes dècades després, el fe- rrocarril modern va néixer amb un evident caràcter multimodal, és a dir, de connexió i complementarietat amb altres sistemes de transport, especialment amb el vaixell. El procés logístic era senzill: les mercaderies sortien des dels nuclis de producció industrial i viatjaven en tren fins als principals nusos d’exportació, els ports, des d’on connecta- ven amb els diferents mercats exteriors. Tanmateix, mancava un element per acabar de configurar la concepció multimodal: l’estandardització de les càrregues. Durant aque- lles primeres dècades, el desenvolupament del transport ferroviari de mercaderies va posar el focus d’atenció en la especialització dels vagons de càrrega segons els tipus de mercaderies (minerals, cereals, bestiar, tèxtils, etc.), d’aquesta manera van proliferar multitud de vagons, vehicles i plataformes de càrrega específicament dissenyats per a cada tipus de producte, però ideats únicament per als trajectes ferroviaris. Després, als ports, les mercaderies havien de ser transvasades en brut des dels trens fins als vaixells, una tasca farragosa que alentia el procés logístic i augmentava considerablement els temps de trajecte. L’únic precedent de transport multimodal, tal com avui el coneixem, durant aquell temps va sorgir, un altre cop, vinculat a la indústria minera, on es van desenvolupar i construir els primers calaixos metàl·lics pensats específicament per ser Un tren de cisternes remolcat per una locomotora del tipus Crosti a la sortida de Cremona, a Itàlia. Foto C. Salmerón (1975).