Transport multimodal i autopista ferroviària

37 traspassats dels trens als vaixells, sense transvasar la mercaderia. El concepte, final- ment, va prendre forma a mitjan segle XX, quan l’ús del contenidor marítim es va ge- neralitzar i estandarditzar, afavorint el traspàs de càrregues vaixell-tren-camió, reduint així els temps morts durant els trajectes i optimitzant els espais de càrrega. Malgrat això, el segle XX va ser molt ingrat amb el transport ferroviari, tant respecte a les mercaderies com als viatgers. La pujant indústria vinculada a la carretera (cotxe, autobús, camió) va erigir-se com un rival omnipotent i, lluny de buscar l’equilibri i la complementarietat entre ambdós mitjans de transport, les polítiques i administracions de l’època van arraconar deliberadament el ferrocarril. Com a resultat, van ser clausu- rats milers de quilòmetres de vies al llarg de totes les xarxes ferroviàries europees, el procés de desinversió pública més gran de la història. Tanmateix, ben aviat, les prime- res crisis del petroli durant el anys setanta van fer palès el greu error comés i, poc des- prés, a les portes del segle XXI, els primers indicadors de crisi climàtica el van confirmar. A més, a pesar de les dificultats, la indústria ferroviària s’ha adaptat als nous temps com cap altre sector, incorporant innovacions tecnologies que han augmentat consi- derablement la seva fiabilitat i eficiència energètica, reduint la seva petjada ecològica alhora que incrementant la seva capacitat de transport i càrrega. Així, progressivament i de manera generalitzada, s’està produint un canvi de mentalitat i tendència que mira de nou al ferrocarril i el posa al centre de totes les polítiques de mobilitat i logística sostenibles, com l’eix que ha de vertebrar les comunicacions terrestres europees. Un tren postal al seu pas per Grajal de Campos. Foto C. Salmerón (1983).