Transport multimodal i autopista ferroviària

38 EL TRANSPORT DE MERCADERIES PER FERROCARRIL AVUI Lluny de les fumejants i antigues locomotores de vapor, que abans d’estar llestes per circular, requerien d’hores prèvies de preparació i crema de carbó, avui les mercaderies són transportades per moderns i innovadors trens multimodals, que estan incorporant i aprofitant les tecnologies més avançades, com el seguiment via satèl·lit o les eficients locomotores híbrides capaces de respondre davant les circumstàncies energètiques particulars de cada tram de línia. A més, a l’actual món globalitzat que habitem, els trens de mercaderies estan preparats per realitzar trajectes de milers de quilòmetres, travessant països i fronteres sense aturar-se, connectant en poques hores o dies el punt d’origen de la mercaderia amb el seu mercat de destí. Fa 200 anys, el tren ja represen- tava el mitjà terrestre més segur, econòmic i eficaç per transportar una càrrega; però és que a hores d’ara, aquell primitiu ferrocarril se sentiria altament intimidat per les prestacions i l’elevat grau de sofisticació tecnològica que assoleixen els actuals trens de mercaderies. L’actual panorama logístic europeu es caracteritza pel procés de liberalització ferro- viària que es va iniciar fa un parell de dècades, la qual cosa ha dibuixat un escenari amb múltiples operadors públics (SNCF, DB, Renfe...) i privats, que amb les seves pròpies flotes de locomotores i vagons, paguen unes tarifes per accedir i circular per la infraes- tructura ferroviària (generalment de titularitat pública) i que, en lliure competència, ofereixen els seus serveis de transport de mercaderies als seus potencials clients. La idea de mercat únic i l’eliminació de controls fronterers de la Unió va trobar-se, al cas del ferrocarril, amb una infinitat de sistemes d’explotació molt diversos i específics per a cada país (amples de via, senyalització, normatives tècniques, etc.), motiu pel qual s’està invertint en la unificació i integració dels diferents sistemes per tal de minimitzar les barreres tècniques, eliminar les traves burocràtiques i harmonitzar les normatives. Aquesta feina global va portar a la creació dels anomenats corredors de transport (com el Corredor Mediterrani), que abasten totes les regions de la Unió Europea i, fins i tot, defineixen els camins ideals a seguir fora de les seves fronteres, posant el focus d’atenció en l’aprofitament i interconnexió de les grans infraestructures ferroviàries europees (i determinant-ne la construcció de noves) per canalitzar els principals flu- xos de trànsits internacionals i multimodals. D’aquesta manera, el sector logístic troba disponibles milers de quilòmetres integrats de vies d’alta capacitat al llarg de la Unió alhora que, localment, l’ús dels grans corredors propicia el desenvolupament de les xarxes ferroviàries estatals i regionals, que els serveixen com a afluents i nexe d’unió per arribar a cada punt de la geografia europea. Quant a la gestió de la mercaderia en origen i destí, pràcticament ja han desapa- regut la totalitat de les antigues estacions de mercaderies locals, així com els molls de càrrega i descàrrega que abans es trobaven a les principals estacions destinades als serveis de viatgers. La nova concepció del procés logístic ha portat a la creació de grans terminals logístiques que concentren la gestió de les càrregues i que, al cas de mitjanes i grans empreses, es poden connectar directament amb els productors a tra- vés de ramals industrials privats. Aquestes grans terminals (generalment de titularitat