Transport multimodal i autopista ferroviària

44 AUTOPISTA FERROVIÀRIA: UNA NOVA CONCEPCIÓ DE LA LOGÍSTICA TERRESTRE En tot cas, la creixent complexitat i varietat dels mercats internacionals en un món cada cop més globalitzat i, especialment, en l’Europa sense fronteres de la Unió, obli- ga cada dia a buscar noves maneres d’optimitzar les cadenes logístiques, ampliant el ventall de possibilitats i proposant alternatives més sostenibles als tradicionals fluxos de mercaderies. Així, fa unes dècades va néixer el concepte d’autopista ferroviària, una de les solucions més innovadores i amb opcions de creixement per a la combinació pràctica i efectiva dels transports terrestres, el tren i el camió, en llargues distàncies. L’autopista ferroviària consisteix en la combinació dels transports carretera-ferrocarril mitjançant la càrrega directa de camions en vagons plataforma específicament dis- senyats per a tal fi, de manera que aquests realitzen gran part del seu trajecte en tren, estalviant-se centenars de quilòmetres de circulació en carretera, reduint alhora la congestió viària i la seva petjada ecològica. La idea d’oblidar el traspàs de càrre- gues, ja siguin contenidors o caixes mòbils, i transportar directament vehicles fa de l’autopista ferroviària un concepte revolucionari per a la logística multimodal terrestre perquè simplifica les cadenes de transport i ofereix solucions dinàmiques: els vehicles poden ser transportats sencers, amb la tractora i el semiremolc, o parcialment, només el semiremolc; els conductors poden viatjar juntament amb els camions o aquests ser recollits en destí; i, finalment, els vehicles poden pujar directament a les plataformes circulant o ser carregats per grues. D’aquesta manera, des de les terminals específiques d’autopista ferroviària, milers de vehicles pesants poden realitzar llargues distàncies en poques hores aprofitant el rendiment energètic del ferrocarril, reduint la congestió viària, augmentant la seva rendibilitat econòmica, millorant les condicions laborals del seu personal i ampliant les seves àrees logístiques d’influència. La visió de les grans cues de camions, un darrera l’altre, omplint les autopistes al llarg del continent europeu és completament antagònica amb l’objectiu de generar cadenes logístiques sostenibles en un context d’economia productiva. Així, tal com els vaixells realitzant llargs trajectes marítims, el ferrocarril ha de copar els llargs trajectes terrestres, deixant per al camió els trajectes d’última milla, és a dir, la connexió final amb el client o destinatari, promocionant en la mida del possible cada cop més l’ús de vehicles elèctrics i/o híbrids. A més, l’autopista ferroviària també ofereix solucions es- tructurals a barreres geogràfiques insalvables o altament dificultoses per a la carretera, com són el Canal de la Mànega o les escarpades travessies dels Alps, on el ferrocarril permet el transport ràpid, sostenible, econòmic i amable de tot tipus de camions i automòbils. De tota manera, la implementació del sistema i operativa d’autopista ferroviària no queda exempt de dificultats i reptes a resoldre durant els propers anys (una qüestió raonable atès que el concepte es troba en ple procés de desenvolupament). En primer lloc, la prestació del servei requereix la construcció de terminals de càrrega i descàrrega específicament preparades i dotades de bons accessos viaris. Aquesta problemàtica en alguns casos pot ser salvada amb l’aprofitament i adaptació d’instal·lacions disponibles a les actuals terminals ferroviàries de mercaderies. En segon lloc, les línies han d’estar,