Transport multimodal i autopista ferroviària

46 al llarg de tot el seu recorregut, homologades per gàlib (és a dir, les mides màximes que pot tenir un vehicle ferroviari, inclosa la càrrega, per circular-hi), la qual cosa sovint requereix reformes prèvies per a la circulació d’aquest tipus de serveis. De la mateixa manera, els vagons plataforma han d’estar dissenyats amb molta cura i específicament per poder transportar els camions o semiremolcs sense sobrepassar el gàlib de la línia, la qual cosa suposa un repte en quant a la combinació de factors com són els sistemes de càrrega-descàrrega dels vehicles, altura dels vagons plataforma, dimensions de les rodes i velocitats màximes de circulació. Finalment, per raons de seguretat, una majo- ria dels sistemes actuals d’autopista ferroviària implementats en les xarxes europees només accepten la càrrega de vehicles homologats segons determinades normes de circulació, una exigència que en molts països amb una tradició logística més arrelada no plantegen grans problemes, però que en casos com el de l’Estat espanyol suposen una difícil barrera que superar per a la majoria de flotes del parc circulant. Malgrat això, la concepció del sistema d’autopista ferroviària es configura com a una de les eines més portents per assolir els canvis necessaris que s’han d’implemen- tar en les cadenes logístiques de transport terrestre perquè aquestes esdevinguin més sostenibles i respectuoses amb el medi ambient. Especialment, perquè les grans xarxes europees de ferrocarril vertebren els principals corredors de transport definits des de la Unió Europea, comunicant les principals regions industrials i productores del continent en paral·lel als principals eixos viaris. EL PRESENT DE LA LOGÍSTICA FERROVIÀRIA Ja entrats en ple segle XXI, el ferrocarril encara es troba recuperant part de la co- bertura territorial, social i econòmica que els alts i baixos del segle XX van destruir. Malgrat això, el tren ja és a hores d’ara l’eina logística més eficaç i sostenible per re- estructurar les cadenes logístiques de transport terrestre (tant de mercaderies com de viatgers) per lluitar i tractar de frenar el canvi climàtic. El necessari, i urgent, procés de descarbonització de les nostres societats troba en el ferrocarril el millor aliat atesa la seva alta capacitat de càrrega, la seva eficiència energètica i la seva diversitat en quant a modes de tracció. A més, la manera en què el ferrocarril està incorporant els més innovadors sistemes de digitalització aplicables a la gestió d’operatives i serveis ha consolidat la seva solidesa i seguretat, facilitant la centralització de les tasques de supervisió i el control en temps real de totes i cada una de les mercaderies transporta- des. Això no vol dir, és clar, que no hi hagi marge de millora ni que el sector ferroviari no tingui més reptes a superar en qüestions d’innovació, eficàcia energètica, reducció de la petjada ecològica o simplificació i homogeneïtzació de les tasques logístiques. Un d’aquests reptes és, sens dubte, el de la interoperabilitat de les infraestructures i els equipaments ferroviaris, és a dir, la homogeneïtzació dels diversos sistemes i ope- ratives de les diferents xarxes europees, integrades avui en la gran xarxa de corredors de transport definits per la Unió Europea però hereves de les normatives, legislacions i particularitats de cada estat o regió. La potenciació i desenvolupament de noves for- mes d’interoperabilitat és fonamental perquè la logística ferroviària pugui servir-se