Transport multimodal i autopista ferroviària

52 L’ origen del transport multimodal de mercaderies E l concepte de transport multimodal fa referència al transport de càrregues o mer- caderies en unitats de càrrega estandarditzades (com són els contenidors marítims) que poden ser traspassades, al llarg del seu recorregut o cadena logística, des d’un mitjà de transport a un altre sense necessitat de manipular la càrrega o mercaderia continguda. Malgrat que el concepte es va començar a desenvolupar a mitjan segle XX, durant el segle XIX ja van tenir lloc els primers exemples, encara molt primitius, de fórmules multimodals entre els incipients ferrocarrils miners, el transport marítim i els carruatges. Es tractava de petits o mitjans calaixos metàl·lics, destinats a la càrre- ga de minerals, que podien ser carregats per una o poques persones i ser traspassats i enganxats en plataformes ferroviàries, carruatges i vaixells. Tanmateix, durant aquells temps, la norma general per al transport de mercade- ries consistia en l’especificitat del vagó segons el tipus de càrrega (vagons-foudre per al vi, vagons-gàbia per al bestiar...) o l’ús de vagons genèrics (com plataformes o vagons tancats), la qual cosa obligava a la manipulació de les mercaderies i el transvasament en brut de les mateixes d’uns mitjans de transport a uns altres, la qual cosa entorpia i alentia en gran mida les cadenes logístiques. Per això, el transport de mercaderies va canviar substancialment amb la invenció, generalització i estan- dardització de l’anomenat contenidor marítim durant els anys seixanta del segle XX. L’aparició del contenidor marítim, que va tenir lloc als Estats Units, va revolucionar el transport de mercaderies i, per extensió, el sector de la logística al complet en permetre, per primer cop, portar a terme traspassos ràpids i àgils entre els principals mitjans de transport, és a dir, el vaixell, el tren i el camió. En conseqüència, les clàssi- ques estacions ferroviàries de mercaderies, amb els seus tradicionals molls de càrrega i on centenars de persones traginaven mercaderies dels trens als vaixells o camions (i viceversa), van esdevenir en les terminals intermodals que avui coneixem, plenes de contenidors de colors provinents de tot el món. Així, en pocs anys, el contenidor marítim va conquerir les cadenes logístiques de tot el món, instaurant la concepció de multimodalitat i afavorint el naixent procés de globalització, de tal manera que, a hores d’ara, l’àmplia majoria dels transports multimodals mundials són realitzats amb aquests tipus de contenidors. A Europa, per exemple, els tràfics ferroviaris de contenidors s’han vist multiplicats per cinc des dels anys vuitanta. Una altra tipologia de transport multimodal, nascuda a partir de la concepció del contenidor marítim però enfocada específicament per a la combinació camió-tren, és la de les anomenades caixes mòbils a finals de la dècada dels seixanta. Es tracta de les caixes del semiremolc dels camions, que poden ser fàcilment separades de la plataforma del mateix i enganxades en un vagó plataforma de tren o recolzades sobre quatre potes plegables. La lleugeresa d’aquest tipus de caixes, així com la seva facilitat de càrrega i descàrrega, les van convertir en molt útils per a determinades cadenes logístiques, de manera que el seu ús també es va popularitzar: a partir de 1968 a Anglaterra i, poc després, a partir del 1969 a Alemanya, on British Rail i Kom- biverkehr, respectivament, van començar a utilitzar-les per a tràfics interns. Posterior-