Transport multimodal i autopista ferroviària

55 HISTÒRIA DE L’AUTOPISTA FERROVIÀRIA Les primeres experiències en la càrrega de camions sobre plataformes ferroviàries es van desenvolupar amb relació a la logística de guerra, al voltant de la Segona Guerra Mundial, motivades per la localització llunyana dels fronts de guerra i el gran volumde material bèl·lic que va entrar-hi en joc. Tanmateix, ja durant aquestes primitives experiències va aparèixer el gran desafiament que, posteriorment, condicionaria el desenvolupament del propi concep- te d’autopista ferroviària i donaria pas als diferents sistemes d’explotació que avui existeixen: el gàlib. D’aquesta manera, aquests transports ferroviaris bèl·lics només van ser possibles en línies amb grans gàlibs (no electrificades amb sistema de catenària) i/o sense túnels. Després de la guerra, en països com els Estats Units, on les xarxes ferroviàries no es troben electrificades i s’estenen al llarg i ample de grans distàncies sense túnels, el fe- rrocarril va poder transportar càrregues de grans dimensions i camions de gran altura sobre vagons plataforma simple, únicament adaptats per a l’acoblament dels diferents tipus de càrrega. Tanmateix, a Europa, amb una xarxa plena de túnels i trams electrifi- cats amb catenària, va ser necessari desenvolupar diferents sistemes per adaptar, i fer possible, la càrrega ferroviària dels camions als gàlibs de les diferents línies. D’aquesta manera, van sorgir dues línies principals d’experimentació: la d’adaptar les dimensions dels camions i semiremolcs als tràfics ferroviaris i la d’adaptar les altures dels vagons per compensar les dimensions dels camions. Atesa la pèrdua de capacitat de càrrega que Un dels primers tràfics de semiremolcs en vagons cargur. Foto UIRR (c1965).