Transport multimodal i autopista ferroviària

56 suposava la reducció de les dimensions dels camions, la primera de les tendències no va tenir gaire recorregut i, en línies generals, es va generalitzar el desenvolupament de diferents sistemes i vagons de pis baix adaptats a les altures dels camions. Així, durant les següents dècades, i de manera paral·lela, a Europa van sorgir i es van anar desenvo- lupant diferents sistemes que, a hores d’ara, es poden classificar en tres grups: els vagons de plataforma baixa entre bogies (de càrrega vertical o horitzontal), el sistema RoLa (de l’alemany Rollende Landstrasse ) de pis baix, i els casos especials del sistema Roadrailer i del Canal de la Mànega. Els primers serveis d’autopista ferroviària a Europa van tenir lloc a França, l’any 1936, quan diferents empreses privades ferroviàries i de transport per carretera es van associar per construir tant vagons com vehicles de carretera especials, dissenyats específicament per ser combinats entre sí i no superar el gàlib de les línies (remolcs de baixa altura). Els vagons eren de dos tipus: un primer llarg preparat per a la càrrega de dos remolcs i un altre més curt destinat a la càrrega d’un únic remolc més llarg i pesat. Aquest sistema, acabada la Segona Guerra Mundial, es va anar progressivament desenvolupament de tal manera que, a l’inici dels anys seixanta, per tot el país circulaven més de 500 vagons d’aquest tipus i es localitzaven 200 instal·lacions específiques de càrrega i descàrrega. Aquests vagons van circular principalment en trens mixtes de la companyia estatal fran- cesa SNCF, però en determinades èpoques d’alta demanda es van arribar a realitzar trens especials per a trajectes d’elevat trànsit com el París-Marsella. Carregament dels primers tràfics de semiremolcs a Alemanya en vagons poche. Foto Kombiverkehr (1972).