Transport multimodal i autopista ferroviària

57 Tanmateix, les dimensions limitades d’aquests remolcs disminuïen la seva competi- tivitat en les circulacions per carretera, de manera que la SNCF, en col·laboració amb els creadors del sistema, va desenvolupar els primers vagons cangur ( kangourou en francès) a finals dels anys cinquanta, coincidint amb la generalització dels moderns camions amb semiremolc. En aquest sistema, de càrrega horitzontal, els semiremolcs eren acoblats entre els bogies del vagó, sobre una plataforma de pis baix, la qual cosa permetia el transport de vehicles estàndard (d’altura no limitada). Durant els següents anys es van arribar a construir més de 600 vagons d’aquestes característiques per ope- rar principalment serveis interns, encara que aviat també es van realitzar els primers tràfics internacionals: l’any 1963 es va inaugurar el primer servei amb Holanda i, tres anys després, el 1966, amb Bèlgica i el nord d’Itàlia. El sistema de vagons cangur va viure la seva època daurada durant la dècada dels seixanta, però el disseny i construc- ció de models més avançats els va anar arraconant, de manera que aquests vagons van ser progressivament retirats del servei i, molts d’ells, van ser posteriorment venuts als ferrocarrils serbis. A finals de la dècada dels seixanta, el sistema va fer un salt evolutiu amb el des- envolupament de la càrrega vertical i la creació dels vagons poche. Aquest impuls tecnològic va ser possible gràcies a la creació de nous i potents grups logístics, com Novatrans, que van potenciar les inversions en experimentació i desenvolupament. D’aquesta manera, durant els primers anys de la dècada dels setanta es va implemen- Un tren de vagons poche a l’estació de Brive-la-Gaillarde, a França. Foto autor (1999).