Transport multimodal i autopista ferroviària

59 tar a les rodalies de París el primer sistema de càrrega i descàrrega vertical de semi- remolcs mitjançant una grua equipada amb pinces. També es van desenvolupar els vagons poche , una versió modernitzada dels cangur que, a més, permetien la càrrega i acoblament de caixes mòbils. Així, aprofitant el creixement de la distribució de mer- caderies per tot Europa i, per extensió, de les estacions de càrrega i descàrrega de contenidors marítims, durant els propers anys es van construir centenars de vagons poche i es van implementar noves grues de càrrega i descàrrega per tot França. El sis- tema es va consolidar als tràfics interns i aviat van sorgir nous internacionals, entre els que destacaven els serveis amb el nord d’Itàlia, Suïssa i els ports d’Holanda. Dècades després, iniciat el segle XXI, de la iniciativa de diversos operadors privats i l’Adminis- tració francesa va sorgir el sistema Modalohr: vagons equipats amb una plataforma giratòria que permetia la càrrega horitzontal dels semiremolcs i el seu acoblament, posterior, entre els bogies del vehicle. La primer ruta es va establir l’any 2003 entre França i el nord d’Itàlia, travessant els Alps pel túnel del Fréjus, l’anomenada Autostra- da Ferroviaria Alpina (AFA) i, aviat, es van desenvolupar nous trajectes per tot França, entre els quals destaca El Voló-Luxemburg. Per la seva banda, ja des d’abans de l’inici de la Segona Guerra Mundial, la potent indústria alemanya havia impulsat la realització d’experiments propis i, fins i tot, es van celebrar diverses comissions governamentals per abordar el tema. Tanmateix, aques- tes primeres experiències van quedar en un no res, i no va ser fins a primers dels anys seixanta quan, a l’Alemanya Occidental, gràcies a la unió d’esforços entre la companyia ferroviària estatal DB i els principals operadors logístics es van construir els primers vagons experimentals per a la càrrega de semiremolcs, en base a diferents sistemes de càrrega vertical i horitzontal. D’entre totes les opcions, finalment, l’opció escollida va ser la d’un vagó dotat d’una rampa mòbil (descendent-ascendent) entre els bogies, la qual cosa feia prescindible l’ús de grues i permetia la càrrega horitzontal de gairebé qualsevol semiremolc estàndard. Aquest sistema de vagons de rampa mòbil va circular per Alemanya des de finals de la dècada dels seixanta fins a primers dels anys vuitanta, quan la generalització dels vagons poche i del nou sistema RoLa va provocar la unifica- ció del material circulant per les rutes alemanyes amb la resta de rutes internacionals. De la mateixa manera, durant la primera dècada del segle XXI, la indústria alemanya va desenvolupar un altre sistema de càrrega horitzontal, de característiques similars al Modalohr francès però, en aquest cas, equipat amb una plataforma extraïble en lloc de giratòria. La primera ruta d’aquest nou sistema, anomenat CargoBeamer, es va establir l’any 2015 entre Kaldenkirchen i Domodossola, al nord d’Itàlia, a la qual durant els següents anys, la van seguir noves rutes internacionals. El sistema RoLa ( Rollende Landstrasse ), paral·lelament, va començar a funcionar de manera experimental l’any 1954 a Alemanya i, posteriorment, a França (1960) i Suïssa (1964). Amb aquest sistema es buscava la manera de poder transportar camions sencers (amb la tractora inclosa) i no només els semiremolcs, amb la intenció de poder salvar barreres geogràfiques tan exigents per a la circulació viària com els Alps. La tecnologia RoLa va buscar la manera de salvar els gàlibs de les línies mitjançant la disminució de l’al- tura completa dels vagons, inclosos els bogies i el radi de les rodes, la qual cosa permetia,