Transport multimodal i autopista ferroviària

65 Per altra banda, i de manera paral·lela, la companyia estatal Renfe, en previsió de la competència que aviat representaria Giribets, el mateix any 1985 va decidir adquirir un lot de 50 vagons poche d’ample ibèric, adaptats tant per a la càrrega de semiremolcs com de contenidors marítims. Tanmateix, mai es va establir cap ruta mí- nimament estable d’autopista ferroviària ni Renfe va promocionar el servei, de tal ma- nera que els vagons van ser utilitzats majoritàriament per al transport de contenidors. Tan sols de manera ocasional, i després de fortes pressions rebudes des d’Alemanya, Renfe va acceptar el transport de semiremolcs entre Portbou i Granollers, tram que completava la ruta internacional entre Ludwigshafen (Alemanya) i Tarragona, ope- rada per un transitari alemany. Aquests tràfics ocasionals, compartits en trens mixtos de contenidors, van tenir lloc entre finals dels anys noranta i primers dels 2000 i van requerir d’autoritzacions especials, la qual cosa no va afavorir la seva consolidació ni continuïtat. D’altra banda, a finals dels anys vuitanta, la companyia logística Transfesa va realit- zar proves i tràfics experimentals amb el sistema Roadrailer en les seves instal·lacions d’Hendaia, però els resultats no van ser els esperats. Per contra, les que sí van donar resultats positius van ser les proves realitzades amb caixes mòbils, l’any 1989, l’ús de les quals, no sense patir certs alts i baixos, finalment es va consolidar amb la recent entrada al mercat ferroviari dels operadors privats. Finalment, l’entrada en servei l’any 2010 de la línia transfronterera gestionada per LFP Perthús (llavors TP Ferro) entre Figueres i Perpinyà, que va trencar l’aïllament fe- rroviari de la Península Ibèrica permetent l’arribada directa de trens d’ample inter- nacional des d’Europa fins a Barcelona, va suposar un punt d’inflexió per al possible establiment de rutes estables d’autopista ferroviària per la península. De fet, l’any 2012 la línia Figueres-Perpinyà ja va albergar les primeres proves de circulació de trens d’autopista ferroviària i, pocs anys després, es van portar a terme proves de gàlib en la línia fins a Barcelona. Així, finalment, després d’anys de proves i de superar barreres administratives, l’any 2019 van sortir de Barcelona els primers serveis moderns d’au- topista ferroviària. Per una banda, la companyia francesa VIIA va iniciar un servei de vagons del tipus Modalohr entre la terminal del Grup Alonso, ubicada a l’estació de Barcelona Can Tunis, fins a Bettemburg (Luxemburg); i, per l’altra, l’operadora suïssa Hupac, des de l’estació de mercaderies de Barcelona Morrot, va començar a formar trens mixtos de contenidors i autopista ferroviària del sistema poche amb destinació a Anvers (Bèlgica). Actualment, el desenvolupament de la legislació i normatives tècniques necessàries per part d’ADIF i dels òrgans competents del Ministeri de Transports del Govern es- panyol, comencen a donar els primer fruits i, d’aquí a pocs anys, trajectes com l’Algeci- ras-Zaragoza i el Madrid-València en ample ibèric, o el València-frontera francesa del Corredor Mediterrani en ample internacional haurien de ser una realitat.