Transport multimodal i autopista ferroviària

77 sistema i instal·lacions RoLa ha suposat una autèntica qüestió d’Estat per a molts països de Centre-Europa, com Suïssa i Àustria, que durant la segona meitat del segle XX van implicar-se activament amb inversions i acords amb els diferents actors involucrats. Els primers vagons RoLa de característiques modernes van ser construïts l’any 1969 per la companyia austríaca Simmering (SGP) i van circular fins a l’any 1992, moment en què van ser-ne retirades les darreres unitats. Aquests vagons estaven equipats amb dos bogies de quatre rodes de tan sols 355 mil·límetres de diàmetre, feien 13,54 metres de longitud i podien carregar camions de fins a 32 tones de pes. Es tractava d’una capa- citat encara limitada en comparació amb els models que els seguirien, que poden ser agrupats en dues famílies principals: els vagons Saadkms i els Sdmmrs. La categoria Saadkms de vagons va ser desenvolupada per la constructora alemanya Talbot entre 1978 i 1981 per a les flotes d’Hupac i la DB. Aquests vagons feien 19,09 me- tres de llargària, disposaven de rodes d’un diàmetre de 360 mm i podien carregar fins a 40 tones de pes. L’any 1985 SGP també va construir vàries unitats d’aquest primer model per a la companyia OBB. Anys després, ja entrats en el segle XXI, Bombardier va construir-ne una variant que, encara que amb la mateixa longitud, disposava de rodes de 380 mm de diàmetre i podia carregar 45 tones de pes. Aquest model és el predominant a les flotes de les principals operadores dels Alps, tant estatals (DB, OBB, FS) com privades (Hupac i Rail- pin), i durant l’any 2022, previsiblement, operaran nous serveis pel nord d’Europa, atès que és molt probable que una part de la flota austríaca sigui adquirida pels ferrocarrils suecs. De fet, a hores d’ara, encara es construeixen unitats d’aquesta família de vagons per modernitzar els serveis existents. En tot cas, el model continua en evolució i aquest mateix any 2021, el constructor alemany ADtranz, per iniciativa de l’operador ÖKombi, està desenvolupament unes unitats de vagó equipades amb 10 eixos repartits en dos bo- gies, amb un diàmetre de roda de 380 mm, una llargària de 19,09 metres i una capacitat de càrrega de 48 tones. De la mateixa manera, el constructor americà Greenbrier cons- trueix una variant de 20,20 metres de llargària que pot carregar fins a 55 tones de pes. Tan- mateix, malgrat aquesta millora en les prestacions, la seva presència a Europa és residual. Per la seva banda, la categoria Sdmmrs de vagons RoLa va començar a ser construï- da l’any 1989 per les companyies SGP i Talbot. Aquests vagons disposen de 12 eixos repartits en tres bogies de 8 rodes que fan 360 mm de diàmetre, tenen una longitud de 19,06 metres i poden carregar camions de fins a 48 tones de pes. Una de les seves particularitats és que, en estar equipats amb tres bogies, disposen d’una petita articu- lació central que millora la seva circulació en trams amb corbes. Els vagons Sdmmrs són operats principalment per la companyia OBB. Finalment, a nivell de curiositat, és interessant mencionar que a les xarxes de Rússia i Ucraïna actualment s’exploten algunes línies de tràfic de mercaderies amb terminals i operatives que emulen el sistema RoLa, encara que sense limitacions quant a altures, volums i gàlibs. Es tracta de serveis mixtos on es combina el transport de contenidors marítims amb el de càrregues variades sobre plataformes ferroviàries convencionals, on s’inclou també la càrrega horitzontal en circulació i l’amarratge de camions.