Transport multimodal i autopista ferroviària

95 L’ACTUAL XARXA FERROVIÀRIA El sistema ferroviari de Catalunya és, a hores d’ara, un dels més variats del sud d’Eu- ropa quant a diversitat d’operatives, disposant de línies en tres amples diferents: ibèric, mètric i internacional. La construcció de la primera línia l’any 1848 entre Barcelona i Mataró en ample ibèric va condicionar enormement el desenvolupament posterior del ferrocarril peninsular, de manera que aquesta és la principal xarxa que cobreix el territori i de la qual han sorgit les majors dificultats per establir connexions ferroviàries amb la resta del continent europeu. La xarxa de via mètrica, per la seva banda, es lo- calitza a la Catalunya Central, mentre la d’ample internacional ocupa les línies d’alta velocitat (Madrid-Barcelona-frontera francesa), així com la línia de connexió amb el Port de Barcelona. Com la més extensa que és, la xarxa d’ample de via ibèric concentra els principals tràfics de mercaderies i viatgers de Catalunya i disposa de la majoria de terminals mul- timodals i ramals industrials del sistema català. La titularitat de la infraestructura està dividida entre quatre operadors, cadascun dels quals gestiona les seves pròpies línies. Es tracta de dues companyies ferroviàries, ADIF i FGC, i dues autoritats portuàries, el Port de Barcelona i el Port de Tarragona. Fins a l’any 2005, data en què es va liberalitzar el mercat ferroviari de mercaderies, per la xarxa de via ibèrica només circulaven trens de l’operadora estatal Renfe, tanmateix, a l’actualitat hi circulen trens d’una desena d’operadors privats. El principals tràfics de mercaderies de la xarxa s’ubiquen al voltant dels ports de Tarragona i Barcelona i les indústries químiques i automobilístiques, ubi- cades a ambdues ciutats respectivament. Tanmateix, l’elevat nombre d’instal·lacions multimodals i ramals industrials fora d’ús provoquen una infrautilització de la xarxa i un gran desaprofitament del seu desplegament territorial. La xarxa d’ample de via mètric, per la seva banda, es troba configurada per la xarxa Llobregat-Anoia d’FGC (l’antiga xarxa dels Ferrocarrils Catalans). Malgrat els seus orí- gens com a ferrocarril econòmic, avui aquesta xarxa disposa de més de 130 quilòmetres de vies i alberga trànsits molt variats: serveis urbans i suburbans de Barcelona, amb fre- qüències i prestacions típiques dels serveis de metro; serveis de rodalies, que enllacen Barcelona amb diverses capitals comarcals; i, finalment, serveis de mercaderies fins al Port de Barcelona, que donen sortida a la producció salina de les mines del Bages i a la producció de la fàbrica d’automòbils SEAT de Martorell. A l’actualitat, la xarxa es troba en ple procés de renovació de les instal·lacions i del material motor i mòbil destinat a aquests serveis, la qual cosa planteja bones perspectives per incrementar el volum de mercaderies transportades durant els propers anys. Finalment, la xarxa d’ample de via internacional està formada per les línies d’ADIF d’alta velocitat Madrid-Barcelona i Barcelona-Figueres, els accessos de connexió amb el Port de Barcelona i la línia transfronterera entre Figueres i Perpinyà, gestionada per l’em- presa estatal hispano-francesa LFP Perthús. Durant els primers anys de funcionament de les línies, a partir del 2004, les circulacions estaven exclusivament destinades als viatgers; però l’any 2010, després de l’entrada en servei de la línia transfronterera Figueres-Per-