CIMALSA va ser present a la inauguració de la nova terminal ferroviària promoguda per Autoflotas en la seva campa de Calaf – Els Prats de Rei, celebrada el 16 de setembre de 2026. Es tracta d’una nova instal·lació, la primera terminal privada i de nova construcció desenvolupada a Catalunya en els últims trenta anys, preparada per a operar combois de fins a 750 mestres de longitud, amb l’objectiu de pujar automòbils al tren. La iniciativa ha comptat amb una inversió superior als 12 milions d’euros per a crear un feix de quatre vies paral·leles a la via general. El projecte de la terminal ha comptat amb una subvenció del ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible amb càrrec a fons europeus de 3,9 milions d’euros, sent l’actuació amb major quantia d’ajudes d’aquest programa de suport al transport sostenible i digital. A més, ha rebut finançament per valor de 9,55 milions d’euros de l’organisme públic autonòmic Institut Català de Finances (ICF). Aquestes accions donen mostres del caràcter estratègic de la iniciativa per a l’Administració i del potencial de la proposta en favor de la logística ferroviària d’automoció a Espanya El tren dona  solucions que són molt més sostenibles i ecològiques. Cada tren, impulsat per energia elèctrica, pot portar la càrrega de vehicles equiparable a 25 camions. L’estalvi en emissions de CO₂ és del 75%. Els vagons disposen de sistema de geolocalització, de manera que l’empresa que encarrega el transport pot saber en qualsevol moment on hi ha els seus vehicles. Es preveu que els primers serveis regulars des de les instal·lacions ferroviàries comencin abans de finals d’any. La nova estació prestarà servei

El Consell d’Administració de CIMALSA ha aprovat el Pla estratègic 2026-2030, el full de ruta que ha de guiar l’activitat de l’empresa durant els propers anys i reforçar el seu paper en el desenvolupament de les infraestructures i els equipaments vinculats al transport i la logística a Catalunya. El Pla defineix les principals línies d’actuació de CIMALSA per donar resposta als canvis que està experimentant el sector i avançar cap a un model logístic més intermodal, eficient, digital i adaptat als reptes ambientals i econòmics. El desenvolupament de sòl i infraestructures logístiques, la xarxa de terminals ferroviàries, la mobilitat de mercaderies, la transició energètica i la digitalització formen part de les àrees prioritàries d’actuació. El desplegament operatiu del Pla es concreta en un Pla d’Accions, que tradueix els eixos i les línies d’acció en prioritats per al període 2026-2030. S’estructura en 35 accions estratègiques i 81 accions operatives, distribuïdes entre els tres eixos i les dotze línies d’acció que defineixen el Marc Estratègic de CIMALSA. Amb aquest Pla, CIMALSA estableix les prioritats per al període 2026-2030 i orienta els seus projectes i recursos cap a una mateixa finalitat: contribuir a la competitivitat del sistema de transport i logística de Catalunya, amb infraestructures capaces de donar resposta a les necessitats actuals i d’adaptar-se a les que vindran. Podeu accedir al Pla Estratègic a partir d'aquest enllaç: https://www.cimalsa.cat/uploads/adjuntos/1790168637-plaestrategicdecimalsa20262030_defpdf.pdf

El Govern ha aprovat l’Estratègia catalana de terminals ferroviàries (ECTF), un instrument clau per a impulsar el transport ferroviari de mercaderies, reduir els impactes ambientals del transport per carretera i millorar l’eficiència i la competitivitat del sistema logístic del país. L’ECTF planteja situar les terminals ferroviàries catalanes en quatre zones estratègiques del territori: l’Empordà, el Penedès, les Terres de l’Ebre i Lleida. Aquestes terminals es coordinaran amb infraestructures estatals com la Llagosta, les terminals dels ports de Barcelona i Tarragona i la terminal de Portbou, punts clau del trànsit de mercaderies per tren.  Un instrument per impulsar el transport ferroviari de mercaderies L’Estratègia catalana de terminals ferroviàries té com a objectiu ampliar i millorar la xarxa de transport de mercaderies per ferrocarril i contribuir a assolir l’objectiu 10/30 del Govern espanyol: que el ferrocarril assoleixi una quota del 10% del transport de mercaderies l’any 2030. L’any 2024, el transport per ferrocarril representava aproximadament el 4 % del transport terrestre de mercaderies a Catalunya, molt per sota de la mitjana de la Unió Europea (17 % i 18 %).  Per avançar en aquesta transformació, Catalunya necessita el Corredor Mediterrani, una xarxa ferroviària transversal i una xarxa de terminals que permeti connectar el territori, els centres logístics i els principals corredors de mercaderies. Així, l’ECTF – integrada dins l’Estratègia ferroviària de Catalunya 2026-2050- es configura com l’eina del Govern per ordenar i impulsar una xarxa de terminals ferroviàries de mercaderies ben distribuïdes i estratègiques arreu del territori. La xarxa es concep com una infraestructur

Aquest va ser un dels eixos de debat de la jornada "Cerdà, la ciutat i la modernitat: del segle XIX als reptes urbans i territorials d'avui", organitzada pel Col·legi d'Enginyers de Camins en el marc de l'Any Cerdà. La sessió va posar de manifest la vigència del pensament de Cerdà davant dels grans reptes actuals: l'equilibri territorial, la resiliència de les infraestructures, l'accés a l'habitatge i la necessitat de planificar les xarxes de transport amb una visió integrada de país. Les diferents ponències i converses van explicar la visió i els objectius de Cerdà en el desenvolupament d’un projecte de ciutat que no va tenir una acollida unànime en el seu moment, amb crítiques de veus tan rellevants com la de Puig i Cadafalch. Cerdà, influït per pensadors com Saint Simon i el socialisme utòpic, plantejava una ciutat a partir de principis higienistes i sense segregació de les diferents classes socials en zones diferenciades, en què infraestructures i habitatge s’organitzessin harmònicament en entorns nets, saludables, còmodes i assumibles per a les persones. Aquesta va ser una aproximació innovadora, en què es comença a aplicar l’urbanisme en la definició de les ciutats des de l’enginyeria. En aquest sentit, la conversa moderada per Carmen Ruiz, directora de CIMALSA i membre de la Comissió d’Urbanisme del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya, entre Fèlix Larrosa, alcalde de Lleida, i Damià Calvet, actualment regidor a l’Ajuntament de Barcelona, es va organitzar a l’entorn de la comparació entre la zona metropolitana que representa Barcelona i la importància de ciutats molt rellevants perl país, com Lleida. La planificació d’infraestructures, com, entre d